És veritat que com Titelles de Maria Parrato ja fa vint-i-cinc anys que mostrem les nostres propostes pels escenaris, amb espectacles com: “Les aventures de Pepitín”, “Fa moltes llunes”, “Cançó de Nadal”, “El gat Manchado i l'oroneta Sinha ”, “No t'espanti el meu nom”, “Ping. L'ocell que no sabia volar”, “Paraules de Caramel”, “Camins”, “Gallines i magdalenes”, “El vell i el mar”, “Ales” i la nostra darrera producció “La gallina artista, o les carbasses de Tomàs” . Que hem recorregut gairebé la totalitat de la geografia espanyola i molts països d'Europa, Amèrica i Àsia. És cert que els nostres muntatges han rebut gran nombre de guardons i premis: millor espectacle a TEATRALIA, a FETEN, a la FIRA de TITELLES de LLEIDA, el MAX, el PREMI NACIONAL… Que hem dirigit espectacles per a altres companyies com: “La casa del avi” de La Rous, “Petit, petit” de Gurdulu Teatre, “Clara cartes brodades” de Mai Teatre Cia o “Retalls” de Yarleku Teatre. Però també és cert que tot això no ens ha fet renunciar a una filosofia, a una manera de fer, a una manera d'entendre el teatre perquè: “Volem continuar jugant. Sembla que quan deixes de créixer ja no s'hi juga. Ja hem crescut, però és que volem continuar jugant. Potser hi ha una forma de créixer que no es veu… Potser es pot créixer cap a dins… Voldríem tenir tota la vida per jugar. Tot i que som adults tenim aquesta necessitat de ser lliures. Tot això volem, tot això esperem i trobem a l'escena. Juguem com a nens. Creem mons per explorar i resulta que somiem desperts. Que cosa tan bonica de compartir un somni… una realitat creada però veritable. Una experiència fictícia però que alimenta fins i tot més. Un somni compartit. Un somni multiplicat per tots els que estem al teatre. La natura (la nostra) flueix pels camins del que és incert, del que és nou, del que és important… Et deixes portar i despertes renovat. Els del costat… també.”