La dansa cerca una harmonia estètica que potencia especialment certs cànons de bellesa. Però, i si canviem aquests cànons de bellesa? I si ens allunyem de l'estandardització i celebrem l'heterogeneïtat com una eina de creació artística valuosa? Potser així, en l'anomenada època de crisi, en què tots estem més sensibilitzats amb la importància de tenir les necessitats bàsiques cobertes, sigui el moment de canviar les bases per tal de generar una societat que no estigmatitzi el més feble, una societat en què valorem la diferència com a principi fonamental de la igualtat. I com a creadors i espectadors de les arts escèniques tenim tots la responsabilitat, el privilegi i la capacitat de produir espais i missatges que estableixin nous cànons de bellesa per fomentar la inclusió no com a excepció, sinó com a norma.
Quan un cos està en moviment de manera inevitable entra en connexió amb el temps i l'espai, centrant la ment i les emocions en aquest moment únic.
Ballem per reconnectar amb nosaltres mateixos i amb aquells que volem!
Ballem perquè tots ens asseguem estimats i trobem la felicitat!