La Máquina Real
Cavallers Sóc és una divertidíssima comèdia per a tots els públics, sobre Miguel de Cervantes; l'home que lluito victoriós a les croades davant del Gran Turc, va ser derrotat a les batalles contra els prejudicis, les enveges, les injúries… la ingratitud amorosa i la incomprensió de la seva producció literària. Cervantes es desdibuixa com a escriptor per renéixer com el cavaller de la trista figura que sempre va voler ser, narrant en primera persona i amb l'ajuda del públic, les aventures més famoses escrites al seu immortal Enginyós Cavaller Don Quixot de la Manxa. Hem portat les nostres aventures a llocs tan meravellosos com la Casa de Cervantes a Alcalá de Henares, la Casa de Cervantes a Valladolid, la Casa de Lope de Vega a Madrid, la Casa de Dulcinea a El Toboso o el festival d'Almagro i hem recorregut desenes de pobles i ciutats de la nostra península. Ens adaptem a tot tipus d'edats canviant el llenguatge i les accions per assolir tots els públics i diversificar-nos perquè es tracta d'arribar al major nombre de persones possibles perquè coneguin les nostres intencions i els valors que volem inculcar.
Volem posar èmfasi que Cervantes als 24 anys, era invàlid i tartamut, tot i així, va saber aixecar-se i reinventar-se una vegada i una altra fins aconseguir l'èxit del Quixot. Aquest és el valor que volem transmetre als alumnes. En aquest món res ni ningú no podrà impedir els teus objectius, ni tan sols una invalidesa (on culturalment està arrelada la idea que tenint una diversitat funcional necessites ajuda per tirar endavant) si el que et mou són els teus dons i talents. L'educació hauria de posar èmfasi en ajudar a descobrir per part de l'alumne quines són les seves virtuts i vocacions, per poder fer així una societat lliure, emancipada i feliç. Mostrarem als alumnes l´obra Cavaller Sóc, perquè vegin d'una manera divertida, didàctica, reflexiva i interactiva la vida i les aventures de Miguel de Cervantes. Una consideració a tenir en compte és que un dels actors en posseeix una, disfunció del llenguatge. Tot just se'l pot entendre en parlar, però hem jugat amb el llenguatge gestual per a aquesta representació. Si no se sap aquesta disfunció, no es nota. Per tant, el que pretenem és que descobreixin que no hi ha res impossible en aquesta vida i que fins i tot els que posseeixen alguna disfunció poden fer, riure, plorar o sentir els que pensen que per no tenir totes les capacitats no pot fer moltes coses. En aquest cas el teatre n'és una mostra. Dins el projecte va inclosa la trobada dels alumnes amb els actors.